Anticooperació

El model de cooperació internacional dut a terme per part dels països desenvolupats ha entrat en crisi, sobretot degut a l'ineficàcia a l'hora de gestionar els projectes. Aquesta crisi, que qüestiona el sistema de creixement i desenvolupament, posa en debat les pràctiques d'ajuda i cooperació que es duen a terme actualment.

S'han criticat els problemes creats sobre el terreny d'intervenció, ja que es qüestiona l'eficàcia dels projectes, és a dir, l'impacte que realment generen, el solapament amb altres projectes, el xoc cultural a causa del desconeixement, s'han criticat també les condicions de vida dels cooperants i la dependència i paternalisme que generen alguns projectes que en comptes de facilitar mitjans perquè els receptors d'ajuda siguin autònoms, s'encarregen de donar recursos que amb el temps s'esgoten i generen població dependent.

La gravetat de la crisi econòmica provoca el qüestionament dels fonaments econòmics i polítics globals.

El moviment de l’anticooperació  posa en qüestió la coherència de diferents acuacions i representa la crítica al model actual, es centra en els eixos polítics, econòmics i culturals sobre els quals s'han mantingut fins ara les relacions Nord-Sud. La imposició a tot el món del capitalisme global, genera ja molts problemes que repercutiran en el futur.

L’anticooperació preten fer  una crítica a la mala cooperació i a les incongruències que alguns organismes realitzen alhora de cooperar pel desenvolupament.

Davant d’aquesta escenari  han sorgit autors a favor del moviment com:

- David Llistar:  Escriptor del llibre,  Anticooperació (Icària, 2009), conclou que els problemes del Sud global no es resolen amb més ajuda internacional, ja que aquesta queda anul·lada per l'actuació dels mateixos governs i organismes internacionals que l'exerceixen, en dur a terme polítiques econòmiques transnacionals que generen pobresa, destrucció ecològica, violació de drets humans, repressió, corrupció i, en casos extrems, violència.

- Gustau Nerín: Antropòleg i escriptor del llibre, Blanc bo busca pobre negre (La Campana, 2011), una crítica irònica i contundent al sistema de cooperació actual i al món de les ONG. El llibre no és una crítica als cooperants en el seu conjunt, sinó a un sistema que ha fracassat. Els diners de l'ajuda als països africans, segons Nerín, no contribueix al desenvolupament, sinó que, més aviat, és un escull per al progrés. L'ajuda no ha aconseguit que l'Àfrica sigui autònoma, sinó, a l'inrevés, molt més dependent.

Val a dir, també, que la crisi es viu amb força alarma en els sectors professionals dedicats a la cooperació. L'informe anual d'Intermón Oxfam:

“La realitat de l'ajuda 2010, anunciava que la retallada del 23% en l'ajuda al desenvolupament a Espanya tindrà greus conseqüències en centenars de milers de persones dels països pobres. “